"El caso Fritz Bauer": destapant les vergonyes

Fritz Bauer va ser un personatge crucial del tot desconegut de la història recent d'Alemanya i per extensió de tota Europa en la dura i crucial etapa d'assimilació del genocidi nazi. Sóc dels que pensen que lluitar a contracorrent "des de dins el sistema"  és moltes vegades més meritori que fer anàlisi saberut des de la tribuna, fent bona la dita castellana que ens diu allò de "Dios me guarde de mis amigos que de mis enemigos ja me encargo yo".  Al nostre protagonista li va tocar des de la posició de fiscal general d'Alemanya Occidental (RFA) perseguir i esclarir responsabilitats de l'etapa nazi tenint present que bona part de l'aparell administratiu continuava als seus llocs amb la clara intenció de mantenir la veritat ben tapada amb la llosa del temps per tal que acabés en l'oblit permanent.
Més que en una línia biogràfica la narració se centra en un cas concret que el nostre fiscal acaba resolen a la seva manera: la localització i jutjament a Israel de Adolf Eichmann. A més a més de l'entramat en la recerca de proves del cas la pel·lícula també reflecteix nítidament una altra trama paral·lela al voltant de l'homosexualitat del protagonista, del seu col·laborador i les dificultats de l'època per mantenir-se ben amagat dins l'armari i evitar una contundent discriminació. Un gran encert que li dona una valor afegit interessant de caire més impressionista al que podria haver estat una asèptica narració històrica.
Una fotografia nítida, una música prou interessant i, per sobre de tot, unes interpretacions impecables acaben confugiran una  admirable obra de cinema negre, històric i d'espionatge al voltant de tota una xarxa de conspiracions i secrets que van determinar una època clau per entendre l'evolució d'un país nuclear en la història d'Europa. Una notable crònica humana i històrica que no us deixarà indiferents. (6,5/10)