"Fatima": heroïnes de veritat

La Fatima és la Rocío de "Techo y comida" en versió francesa. Una mare de dues filles, immigrada recent, separada i amb un domini del idioma molt matusser s'esforça fins l'extenuació per tal d'aconseguir que la seva filla gran estudii medicina i la petita pugui empatitzar amb el seu esforç.
Un realisme quotidià, essencialista i auster ens aproxima a una dona que esprem el darrer gram de força del seu cos per tal de tirar endavant mentre va escrivint en la seva llengua uns pensaments poètics i interiors que aniran conformant una obra que crida l'atenció a una metgessa que l'atén després d'un inoportú accident i se'n dona compte de la saviesa que pot arribar a contenir una dona menystinguda.
Una mirada documental que ens aproxima a un mostrari de realitat que va des de la lluita intergeneracional fins la desigualtat sectària i injusta passant per l'explotació laboral en un entorn competitiu i depredador. Mirades amb tot el sentit en un moment crucial en el que el futur de la comunitat i del mateix planeta necessiten amb urgència uns paradigmes que siguin capaços de superar la exclusió, la injustícia i la devastació. Una mirada per reivindicar la dignitat de les persones que fan de la seva fortalesa i generositat una imatge en la que emmirallar-se.
En aquest punt podreu dir allò de: "ala!, un altre pamflet. Jo no vaig al cinema per això!". És una opció, i està clar que si no en teniu ganes no cal que seieu a la butaca. De qualsevol forma estem davant una pel·lícula necessària, que commou i amb la qual ens identificarem perquè segur que coneixeu a un bon grapat de Fatimes que han fet de l'abnegació generosa i esperançada una bandera gens agraïda.
Una pel·lícula plena de moments d'una sensibilitat pura, sense cap efectisme, amb escenes i plans ben tancats on no s'hi afegeix ni música. En aquest sentit hi ha un moment de la cinta amb un humanisme difícil de superar per la seva senzillesa torbadora: la protagonista escriu una carta a la seva filla petita amb l'intent de fer-li entendre la seva elecció vital. Difícil no emportar-se aquest i d'altres moments cap a casa.
Una obra simple que s'atansa a tot allò més essencial convertint-se en un incisiu i emotiu observatori d'allò que moltes vegades queda ocult per una rutina grisa i una societat a la recerca de la còmoda experiència singular. (7.5/10)