"Les amigues de l'Àgata": naturalitat desbordant


La pel·lícula es va presentar a Lleida el dijous 16 de juny amb la presència de tres de les quatre directores. L'acte va significar un petit luxe pel mateix contingut del que vam veure, per la seva presencia i per les respostes que ens van donar en acabar.
Tot gira al voltant d'un grup de quatre noies que formen una colla que sembla inseparable. La seva convivència és d'una complicitat aclaparadora, d'uns diàlegs farcits de frases inacabades, paraules insinuadores al límit de la gerga que transmet una poderosa autenticitat. I potser és en aquesta paraula on neix i es pot justificar l'èxit que ha tingut la cinta si tenim present que es tracta d'un projecte final de grau de quatre estudiants de comunicació audiovisual. Tal i com van explicar elles mateixes, a partir d'un curt obligatori com a projecte final es van anant engrescant i afegint relat fins arribar als setanta minuts de metratge alhora que van demanar un anys més de temps.
Mentre es van succeint les situacions obvies de convivència domèstica, des de festes particulars a xerrades de plans futurs, poc a poc es va notant com un dubte tòxic va creixent en l'Àgata par acabar en una explosió en una part final molt ben plantejada i resolta. Queda clar que aquests vint minuts havien de conformar el curt que s'ha anat estirant cap endavant amb la gestació de tot plegat.
Es podrà dir que no hi ha un fil narratiu massa clar i que les interpretacions són excessivament planes fins la part de la resolució però queda ben nítid que hi ha una idea clara que ho embolica tot perfectament i que l'atmosfera d'una innocència espontània que es transmet  s'aconsegueix amb unes formes del tot adequades a allò que es vol comunicar. Una primera demostració de talent exitosa i d'àmplies expectatives. (7/10)