"Magallanes": vides trencades i memòria

Magallanes és un personatge anodí que sobreviu com pot fent de taxista i cuidador de dia del seu antic comandament militar envellit i desmemoriat. La topada casual amb Celina, una noia que el lliga amb el seu passat repressor dins l'exèrcit peruà, provocarà un gir radical en la seva amnèsica rutina que el portarà a la revisió d'una etapa que l'avergonyeix.
A partir del protagonista s'articulen tota una serie de personatges vinculats estretament amb una memòria històrica que es pretén reconciliar des del ocultament i el "passar pàgina" i no des de la veritat (en aquest punt podeu fer tots els paral·lelismes que vulgueu). Una reconciliació que ja d'entrada és profundament injusta cap a les parts més vulnerables: la mateixa víctima però també cap els "soldats-botxins" que obeïen ordres. En Magallanes és un d'ells que pretén fer justícia pel seu compte amb la intenció de resseguir el mal comés, la seva culpa i el seu enamorament. Una carambola impossible en la qual es veuran involucrats altres personatges sinistres i un nou polític sense escrúpols fill del comandament militar i formant part de les elits del país.
Centrar el focus d'atenció cap un autèntic botxí i comprovar com el pots arribar a comprendre i la combinació d'un respecte cap a la víctima i la seva fèrria dignitat aporta a la cinta una complexitat que s'agraeix i fuig de relats plans i simplistes. Aquesta riquesa de matisos ens atansa perfectament a la dificultat real i propera moltes vegades per tractar la culpa i el perdó de forma justa i creïble. La impossible restitució del dany comés obliga a un aclariment de la veritat en primer lloc, una pena proporcional, una reposició moltes vegades simbòlica i un perdó voluntari per part de la víctima.
La recerca de la concòrdia en un final forçat no li treu a la cinta una voluntat de furgar les consciències d'una forma prou lúcida  al voltant d'uns temes transcendents i  delicats. Una obra de factura acceptable destacant les seves interpretacions i la seva capacitat de ser incisiva sense ser especialment dura a partir d'un retrat intimista i colpidor. Una d'aquelles que són socialment necessàries. (6,5/10)