"La belle saison (Un amor de verano)": amor turbulent

La Delphine és una noia que al 1971 viu en una granja francesa amb els seus pares i marxa a París a treballar a la recerca de la seva independència. Allí coneix a la Carole, una activista feminista que viu feliçment amb el seu nòvio espanyol. La Delphine sap que li agraden les noies mentre la Carole està a punt de descobrir una nova vida que les canviarà per sempre.
Un relat intimista que es converteix en una lloança a l'amor i la llibertat personal aconseguint també reflectir perfectament una etapa crucial en l'evolució social des d'un model patriarcal i masclista cap uns nivells superiors de permissivitat i tolerància. Un activisme i una lluita que també implicaven un compromís personal molt intens en les formes de viure i conviure.
El to de la pel·lícula circula entre una tendresa plena de mirades còmplices i una fortalesa vital que empeny a les dues protagonistes a la recerca de la seva pròpia identitat en un aprenentatge inquiet i ple de turbulències. Un viatge ple de matisos, contradiccions, indecisions i errades que conformen una obra propera i plena de sentit.
A destacar positivament el retrat realista i fidel que es fa d'una vida rural en la qual les teves petjades "s'enfonsen en el fang" convertint el caminar en una tasca feixuga, amb uns valors d'una dignitat fèrria que rebutgen sense mirament tot allò que els pot alterar.
Les interpretacions de les dues protagonistes (Cécile de France i Izïa Higelin) i la Mónique, mare de la Delphine, són per emmarcar. Concretament la mare (Noémie Lvovsky) demana a crits tenir molts més minuts de metratge
Una història d'amor agredolça, rebel i fascinant, amb una química perfecta entre les tres intèrprets que aconsegueix fer un retrat complex i honest d'una relació entre dues dones dins la seva època de lluita i reivindicació. (7.5/10)