"La estación de las mujeres": màgia i missatge

"Agredolça i entretinguda" era la resposta que li donava a una bona amiga quan em preguntava per WhatsApp. "També és dura" em contestava ella amb molta raó. Concretant una mica més podem dir que estem davant un cru i valent relat de la lluita de quatre dones per desfer-se de l'opressió brutal d'un patriarcat recalcitrant en una zona rural de Rajastan (nord de l'Índia).
Quatre amigues en situacions diferents permeten fer una bona panoràmica dels usos i costums "tradicionals" que subjuguen escandalosament qualsevol mostra de llibertat d'acció i pensament de les dones, utilitzades de servidores i objectes sexuals.
Partint d'un relat de duresa implacable la directora Leena Davad encerta plenament en alleugerir la càrrega amb situacions iròniques i una fotografia lluminosa i colorista. Amb aquesta barreja aconsegueix fer molt més extensiva una denúncia que d'altra manera s'hauria quedat en els àmbits més minoritaris de col·lectius ja conscienciats. Un doble objectiu aconseguit amb escreix.
El seu exotisme i llunyania ens poden fer pensar que el problema ens és del tot aliè o, el que és més greu, menystenir-los com una "civilització inferior" que cal modernitzar. La denúncia evident de la violència domèstica o l'explotació de gènere amb una doble jornada ens ha de fer conscients que tot plegat és molt proper i d'una magnitud que no podem obviar per molt "avançats i modernets" que ens creguem.
També cal destacar les escenes magníficament aconseguides de comunió entre les amigues. Situades a llocs molt fotogènics i atractius fora de la seva localitat permetent aquells moments de màgia i llibertat amb un segell propi i inoblidable.
Una cinta que combina magistralment missatge i lúdica distensió amb notables interpretacions d'una creïble naturalitat per acabar aconseguint que després d'un digne entreteniment marxem de la sala amb la consciència una mica més rica i fraterna. (7,5/10)