"Suburra": un passeig per l'infern

Si voleu llegir amb la música de M83 cliqueu i us anireu posant en situació. "Suburra" ens mostra una piràmide de corrupció ben definida i malauradament creïble al voltant d'un projecte megalòman que vol convertir el barri romà i portuari d'Ostia en un parc temàtic del joc i l'aposta. Molt hàbilment, el director de la recomanable sèrie "Gomorra" ho delimita en el temps dins els set dies abans de l'apocalipsi.
Set dies enmig d'una atmosfera extrema per sobredosi de corrupció, violència i camorrisme que s'emporten unes quantes vides en la disputa d'un pastís ple de trampes.
Més enllà de la veracitat i el reflex que pot tenir el relat a una escala més àmplia i universal, entenc que el veritable plaer de la cinta és deixar-se captivar per una estètica crua i densa que t'enganxa fermament. Una fotografia impecable ens mostra sempre als personatges dins el seu ambient particular. No s'entenen els seus perfils sinó es amb allò que representen. Des de la foscor íntima i protegida del Vaticà fins les cases ostentoses de mal gust de la màfia gitana passant pels ambients elitistes i degenerats dels polítics enfangats. Amb un ritme inicial una mica assossegat amb silencis que pel meu gust s'allarguen excessivament tot plegat es va accelerant dins un deliri final que t'enfonsa a la cadira. Un final que beu directament de les fonts del western i que ens regala unes quantes escenes farcides de ritme i mestratge cinematogràfic.
De la mateixa manera que a la sèrie, el director tria un grup interpretatiu poc conegut però amb unes garanties fermes que donen el to encertat al que es pretén. Interpretacions sense terme mig, d'una rotunditat admirable.
Una cinta extrema i intensa (sensacionalista?) que vola ben alt atansant-se perillosament a les clavegueres més fètides. Un thriller amb tocs de western que exhibeix cinema ple d'una fortalesa i energia descomunals que deixen poc espai a l'esperança. (8/10)