"Captain Fantastic": empanada de moralina

Estic mitja pel·lícula regirant-me a la butaca i surto amb una sensació d'haver estat víctima d'un producte d'aquells que es dissenyen (Disney no ho faria millor) en una taula de productors acompanyats d'uns quants creadors a sou. Una cara protagonista amb garanties, al qual li diem que fem un producte "alternatiu", una estètica indie sense molestar (ja sabeu, contrallums provocats, moviments de càmera, colors naturals, emotivitat amb una sinceritat exagerada,..) i un tractament una mica contestatari amb els valors predominants. Ah!, me n'oblidava d'esmentar  la incorporació d'un nu integral del pare per demostrar agosarada "rebel·lia". Per ensenyar múscul, diria jo.
La cosa va d'un pare, un Viggo Mortensen complidor tenyit i amb una barba ben polida, el qual viu en mig d'una impol·luta natura amb els seus sis fills d'entre 5 i 20 anys. Els educa d'acord a un ferm entrenament del cos, intel·lecte i esperit. Vaja, tot molt semblant a una secta en la qual allò que és correcte és el que el pare/líder els  ensenya en contraposició a un món abocat al consumisme compulsiu i hipòcrita. Obligats per les circumstàncies a sortir de la seva guarida en un impecable autobús a través de camins forestals sense pedres ni fang i rectilínies autopistes s'hauran d'enfrontar a uns quants reptes que la malèfica civilització els imposa. Des de la manera d'alimentar-se, ja no es poden caçar cérvols, passant per les relacions amb la família completament intoxicada per un demoníac model social dominant.
Un producte ben polit i entretingut que respon perfectament a les necessitats inconformistes i alternatives d'un determinat sector de la societat i que es perd en unes bones intencions per tornar a caure en els mateixos paranys als quals critica amb insistència. Arguments i actituds molt més properes a la xerrameca o els exitosos llibres d'autoajuda que a l'activisme contracultural crític i necessari.
Aquest heroi grotesc que es mou entre el capità Enciam i Buffalo Bill,  guia al seu batalló de cadellets per un seguit d'aventures simpàtiques i banals. I entenc que és així com hem de mirar la pel·lícula: un engany juganer sense cap més utilitat que la de pueril entreteniment. Us fareu mal si busqueu alguna cosa més. Enteneu la  puntuació com un generós regal. (5/10)