"Elle": torbadora genialitat

Una estrena recent acompanyada d'un col·loqui ben alimentat i conduït pel Jordi a l'espai Funàtic ha estat un plaer que vam poder gaudir el dijous 6 d'octubre on xerrant-xerrant s'obren noves visions de la pel·lícula.
"Elle" és un juganer i morbós ball de màscares on les debilitats i instints inconfessables s'amaguen en respectats conciutadans. Una diabòlica degradació de les aparences que amaguen monstres ens acompanya en paral·lel al desmantellament dels límits de tot allò que es pot considerar acceptable dins una aburgesada i acomodada normalitat. Tot aquest joc es concentra de forma explosiva en una protagonista que davall una aparença malèvola amaga una intel·ligent lluitadora per vèncer sense excessius "danys col·laterals" el llast d'una brutal infància. "Casualment" la Michele, una magistral Isabelle Huppert,  és una impecable directora d'una exitosa empresa de videojocs on l' explotació dels instints més primaris és cabdal per tal que el producte tingui unes bones vendes. I és que, encara que no ho sembli, res no és casual ni  gratuït.
Amb un ritme frenètic i sense pausa es barregen sense filtres i de forma morbosa tota mena de desitjos i instints que la raó intenta, i en alguns casos aconsegueix, ensinistrar i superar per tal d'arribar a tastar mínimament allò  a què tots els humans aspirem: un cert grau de merescuda i lluitada felicitat. Una escena final impecable ens comunica tot això i molt més.
El reconegut i desaparegut durant 10 anys Paul Verhoeven es retroba feliçment i ens regala més de dues hores d'un cinema sincer i cru, sense esplaiar-se en cap moment en una emotivitat que no sigui un embogit trànsit entre la perplexitat i el desassossec. Unes sensacions agres i fermes que en cap moment busquen la complaença o la floritura tot i que es permeti puntualment la llicència d'algunes escenes d'humor negre molt recaragolat.
Hitchckock, el geni, jugava a tallar-nos la respiració amb els instints i el suspens.  A "Elle" podreu recuperar aquestes vivències que només pots tenir en un cinema que gairebé et toca la pell a nivell del ventre. (8,5/10)