"Stranger Things" (sèrie TV): atrapat en l'aventura i la nostàlgia

Una sèrie que ens trasllada a la dècada dels vuitanta a partir de la misteriosa desaparició d'un nen a la petita ciutat de Hawkins. Si,si!, un altra vegada un lloc on mai passa res. Un lloc on els seus habitants viuen una rutina reiterada que els ajuda a arrossegar i superar poc a poc els seus propis fantasmes del passat.
L'incident de la desaparició posarà damunt la taula a través d'una barreja ben equilibrada de ciència ficció i fantasia totes les autèntiques personalitats dels personatges. En primer lloc tensarà la xarxa d'indestructible amistat del grup de companys d'escola del desaparegut Will. La mare, el germà, el policia solitari i la família d'en Mike (un company d'en Will) aniran entrant en escena conjuntament amb una estranya nena batejada amb el nom d'Eleven.
Les aventures de la colla en la seva recerca formaran el nucli central amb la resta trames paral·leles entrant i sortint del guió de forma prou ajustada. La nostàlgia i les picades d'ullet a un bon grapat de referents de pel·lícules i música dels vuitanta amb la seva particular estètica inclosa formen un altre bloc que podria explicar en el seu conjunt l'inesperat èxit assolit per la sèrie.
Està clar que Netflix està apostant per allò que pot funcionar, pel classicisme més acadèmic amb un perfecció tècnica i de producció evidents afegint algun element innovador al còctel per assegurar encara més l'aposta. "Strangers thing" té l'estructura de l'aventura més ortodoxa amb un barreja de fantasia, ciència ficció i nostàlgia vuitantera que, d'entrada, te molts punts per convertir-se en un dels èxits de la temporada (si no ho és ara mateix). Una bona idea damunt la taula acompanyada d'una posada a la pràctica  perfecta pel seu entreteniment, tensió narrativa i interpretacions de tot el grup actoral (destacant la Winona Ryder en el paper de mare i Dracre Montgomery en el paper de policia). La perfecta barreja de tendresa i misteri amb una fotografia transportada a l'època col·loquen al cirereta al pastís.
Un altra cosa són els lligams de trames i enigmes que de vegades no acaben d'encaixar o ho fan amb una evident mancança de lògica que es poden obviar si ens deixem portar per aquesta atmosfera fantasiosa i aventurera.
Jo l'he gaudit d'una tirada, enganxat per una entretinguda aventura sense cap més pretensió, amb una barreja de gèneres i una crida evocadora del 80'. No hi ha ni trampa ni misteris rebuscats. Una aparent simplicitat que amaga un producte d'una meticulosa elaboració. (7/10)