Triada de documentals

  1. Human  el podem trobar en versió allargada de més de quatres hores i en HD a la xarxa. El fil narratiu se centra en la selecció entre més de 2000 entrevistes fetes durant dos anys a persones anònimes de tot el planeta al voltant de preguntes transcendents i universals (identitat, felicitat, creences...) tot intercalat amb imatges, la majoria de natura, plenes de colorisme i majestuositat. Mai no coneixem la pregunta exacta però la podem intuir perfectament per les respostes. Tot molt simple en aparença però la qualitat de les imatges amb les cares i gestos perfectament definits i les escenes magnífiques i ben seleccionades li donen a aquesta obra un interès i una profunditat destacables. Una obra que ens atansa de forma confortable al nucli de la identitat humana i la recerca de la felicitat en una riquíssima i polièdrica diversitat. Tot i que formalment no aporta res la seva alta qualitat mereix el visionat (6,5/10).
  2. El viaje de Unai es va estrenar a l'espai Funàtic amb la presència i amena conversa posterior del seu director Andoni Canela. Andoni és un prestigiós fotògraf de natura que amb una bona idea i una bona planificació decideix, a partir de  la seva experiència, afrontar un llarg viatge de 15 mesos amb tota la família a la recerca per tots els continents d'animals que han patit la pressió dels humans fins arribar al perill d'extinció donant la paraula de narrador al seu fill Unai de 10 anys. L' espontaneïtat que aporta el nen, la qualitat del material visual i sonor, l'aportació cabdal de la música d'Albert Guinovart i l'artesanal treball d'edició i muntatge li donen a l'obra un to i una ànima que no tenen altres treballs més acadèmics com els que completen aquesta entrada. Una cinta apta per veure en família que de ben segur suscitarà comentaris, preguntes i noves motivacions en una atmosfera relaxada i fresca. (7,5/10)
  3. Spain in a day es basa en la idea original Life in a day (2011) de Ritley Scoot com a productor. Consisteix en fer una tria i edició de vídeos filmats per voluntaris de tot l'estat espanyol durant un dia concret (el dissabte 24 d'octubre de 2015) amb una valoració discreta, tot i que pot resultar entretingut i emocionant en ocasions. Isabel Coixet intenta allò tan difícil en cinema com és capturar i congelar el moment basant-se en retalls personals d'uns voluntariosos protagonistes que ja exerceixen la primera selecció: envien allò "presentable" i cliquen a la icona "paperera" tot allò que no es pot compartir. Sense massa pretensions la directora fa un collage amb la línia del temps com a referent i alguns personatges singulars que mantenen una mínima atenció i de tant en tant extreuen algun somriure còmplice. Res més. (5/10)