"Un monstruo viene a verme": emoció, quina emoció?


Després de la separació dels pares el nen Connor amb 12 anys d'edat ha de suportar la malaltia de la seva mare, l'assetjament escolar, el menysteniment del pare, el mal caràcter de la padrina i al seus propis monstres que suposen afrontar la "seva" veritat. La fantasia del nen l'ajudarà de forma decisiva a passar aquest tràngol que suposa la superació de la seva infància per iniciar el camí cap a la maduresa.
J.C. Bayona aconsegueix construir un edifici consistent, sense escletxes ni errades. Un guió ajustadíssim en els temps per tocar la fibra sensible al moment adequat, uns efectes visuals i sonors que sense escarafalls estan en el moment i la mesura oportunes, una bona música feta a mida, uns diàlegs minimalistes no sigui que ens distreguin i unes interpretacions gairebé perfectes conformen un bloc d'un academicisme granític.
Un altra cosa és la manera amb la qual pretén aconseguir l'emoció. A meu entendre insisteix de forma excessiva en la provocació d'una pena que ratlla el victimisme insuls. Es van afegint trames al voltant del personatge principal que no aporten res al nucli argumental. El pare apareix sense massa sentit i els episodis d'assetjament l'únic que fan és afegir més patiment. Fins i tot la relació de les històries que explica el monstre amb la resolució de la trama és del tot forçada. La superació de pors i autoenganys a través de la fantasia per ajudar-te a créixer és un element temàtic prou interessant i extens per no centrar-se exclusivament en la pena i la compassió.
A J.A. Bayona li torna a passar el mateix que en "Lo impossible". A una primera mitja hora llarga plena de força i impactant li segueix un bon grapat de minuts construïts per omplir més que per sumar complexitat i interès a la cinta.
Em quedo assegut a la cadira observant com la sala es buida amb un silenci que demostra que s'ha aconseguit el que pretenia. No es pot negar en absolut aquesta conquesta. Un altra cosa és que una vegada passen algunes hores tot plegat es desinfla i es converteix en un simple entreteniment d'una eficàcia magnífica. Poca cosa més. (6/10)