"Después de la tormenta": cinema pura vida


"Perquè els homes sempre esteu entre la nostàlgia inútil del passat i l'enganyosa il·lusió del futur sense viure el present?" Shinoda Yoshiko (la padrina)
 

Si em pregunten per aquesta pel·lícula la resposta més probable serà "és lenta i no passa res". Si la conversa continua diré que estem davant d'una preciosa simfonia sobre la vida i l'ànima humana. Una obra intimista que sense utilitzar en cap moment ni el més mínim cop melodramàtic aconsegueix fer una radiografia veraç dels secrets i entrellats al voltant de les relacions familiars. El nostre protagonista és un antiheroi vulgar i graciós que treballa en una agència de detectius malgrat el seu somni ha estat sempre ser un escriptor de renom. De jove fins i tot va arribar a publicar una novel·la. Els consells de les assenyades dones de la família --mare, germana i ex-companya-- no serveixen per a res i sort en té que sempre que necessita un cop de mà estan elles per arreglar-ho. Ell és inconscient, feble i irresponsable, el seu pare difunt sembla que també ho era. El seu caràcter és juganer i simpàtic amb una immaduresa exagerada. Elles són sàvies i fermes.
El fracàs podria ser el nucli central al voltant del qual es mou tota la trama. Un fracàs que impedeix al Shinoda Ryota complir ni el més insignificant dels reptes quotidians que es proposa. La frase de la padrina que encapçala aquest text és un resum memorable de la personalitat d'un home que s'arrossega pel present a base de batzacades i tapar forats. Un atractiu i cordial titella al qual el supera la realitat i que troba en la xarxa familiar un refugi càlid i generós malgrat les reticències evidents de la seva germana.
Estem davant una obra acollidora que va desgranant amb un mestratge sorprenent situacions i diàlegs farcits de subtilesa i intensitat en els quals ens podem veure reflectits la majoria dels mortals. Unes vivències amb petits detalls, sense estridències ni focs artificials. Una vida més aviat avorrida i lligada fermament al nucli familiar en tota la seva diversitat i magnífica senzillesa. Pur cinema i pura vida, vaja. (8,5/10)