"Que Dios nos perdone": si pot

A l'estiu del 2011 a Madrid es concentra milió i mig de peregrins per la visita del Papa i la crisi/estafa està despertant les consciències i l'acció del moviment 15-M. En aquest context dos policies d'investigació van darrera un assassí en sèrie que es pot convertir en una alarma social no desitjada.
Un thriller amb un plantejament molt repetit: una parella de  policies molts diferents entre ells es complementen sense renunciar en cap moment a la seva peculiaritat i van avançant en la investigació a cop d'insistència i casualitats. L'acció de cada personatge parteix de la seva pròpia realitat personal, subjectiva i molt particular. Els dos protagonistes estan a l'antítesi l'un de l'altre i s'entenen gairebé sense parlar. Les seves ments funcionen amb ritmes i principis oposats mostrant de forma ferotge l'atrocitat i la desmesura pròpies en paral·lel a la del assassí. El policia pulcre i insubornable ja és història. La comissaria dels dos protagonistes concentra més delictes que el carrer més conflictiu de la ciutat.
A partir d'aquest esquema se'ns presenta una obra crua, impactant, asfixiant i dura rodada amb un mestratge a destacar i interpretada de forma supèrbia. Uns actors que saben plasmar perfectament el perfil psicològic assignat com a element cabdal i encertats dels fonaments de l'obra. Uns personatges gens plans, plens de cops amagats i traumes variats que conformen un conjunt on el més "normal" és el "raret".
La posada en escena amb un ritme colpidor i insistent sempre és d'un realisme creïble fins i tot en les escenes d'acció i violència les quals en cap moment s'exageren. Un realisme d'unes tonalitats grises dibuixant a través d'una  excel·lent fotografia una societat malaltissa o ofegada en una hipocresia que amaga els instints més perversos.
Dins el seu balanç negatiu s'ha d'incloure un abús d'escenes i personatges femenins que s'atansen perillosament a una actitud misògina, no perquè no sigui verídic, sinó per la seva reiteració innecessària per una trama que ja te els seus fonaments ben armats.
"Que Dios nos perdone" és una encertada mirada escèptica i penetrant als racons més foscos i secrets de la naturalesa humana per mostrar-nos també una visió fatalista d'una societat estructurada al voltant de l'aparença i la banalitat a través d'una interessant, pertorbadora i fascinant posada en escena. (7/10).