Destacat del 2016

Vagi per endavant que faig la meva llista des de la subjectivitat absoluta. El que escric parteix de l'experiència viscuda amb el benentès que de vegades  estigui absolutament condicionada malgrat l'esforç permanent de deixar sempre els propis fantasmes, monstres i similars fora de la sala.
Un any per fer balanç destacant el bon moment de les produccions pròpies amb sorpreses incloses i una pedra ficada a la sabata. Vaig veure "la propera pell" però no la vaig arribar ni a comentar perquè em vaig quedar perplex i amb contradiccions molt intenses. No vaig entrar dins la peli de cap manera possible. Tampoc tinc ganes de tornar-la a veure amb més calma. La vaig trobar artificiosa i molt forçada.
Com a sorpresa de l'any em quedo amb "Les amigues de l'Àgata" per per la seva proposta fresca i feta a quatre mans i vuit ulls. Dins un podi d'honor de cinc em quedo amb:
  • "El hijo de Saúl": un experiència dins l'holocaust que s'aproxima a les vivències intenses i repugnants d'un "netejador de cadàvers". Una obra mestra.
  • "Transeúntes": cinema d'autor. Poètica urbana, lliure i creativa a la recerca de nous llenguatges. Veure la peli i parlar amb l'autor ha estat una de les experiències gratificants de l'any. Gràcies Miquel Àngel, gràcies Funàtic.
  • "Tarde para la ira": cinema impecable en el seu guió i amb una posada en escena d'una professionalitat sense fissures. 
  • "Spotligth": una narració neta i transparent. D'un classicisme elegant i perfecte
  • "Los odiosos ocho": sobredosi de Tarantino i el seu imaginari particular.
Una selecció personal i molt eclèctica
  • "Carol": fascinat des del primer minut per unes interpretacions magistrals.
  • "La habitación": una obra immensa des d'una senzillesa aparent.
  • "Buscant la Dory": ritme, qualitat i excel·lència sense caure en la repetició. El curt inicial s'inclou dins el paquet 
  • "Todos queremos algo": un exercici juganer al voltant de la nostàlgia i l'emulació. Sense cap més pretensió que aconseguir capturar un temps. I ho aconsegueix.
  • "Elle":cinema intens en una diabòlica degradació de les aparences que amaguen monstres.
  • "Después de la tormenta": cinema subtil que penetra profundament dins les relacions humanes més íntimes.
  • "La donzella": una encertada barreja de gèneres en una muntanya russa d'emocions ben diverses
  • "Paterson": cinema de la placidesa, la serenor i la poètica a la recerca del sentit de tot plegat.
Les sèries es mereixen podi i selecció. Les tres millors:

  • "Black Mirror": una espera d'anys que ha valgut la pena. Episodis independents que podrien ser perfectament una pel·lícula. No serà un clàssic, ja ho és.
  • "Fargo": majestuosa comèdia negra, descarada, fresca i que deixa un llistó a fregar del cel.
  • "Making a murderer": una raresa que s'atreveix a fer una sèrie en base a un documental. Una lliçó magistral de muntatge i tensió mantinguda. 

Altres que destaco:
  • "Peaky Blinders": impactant en l'acció i en el bon ofici. Ens esperen dues temporades més 
  • "Westworld": la nova aposta de HBO. Un producció espectacular per una trama que juga amb la transcendècia i la consciència humana
  • "Stranger Things": entreteniment i nostàlgia en la seva màxima expressió.
  • "Happy Valley": professionalitat i perfecció britàniques en una trama policíaca en una vall idíl·lica on mai passa res.
Tingueu un molt bon any de cinema i sèries.