"Callback": somnis delirants

En Larry és un projecte d'actor que treballa del que pot i no para de fer proves de tota mena. Amb una actitud perseverant va constatant que el temps se li escapa sense remei alhora que va destapant un costat fosc i malaltís producte de la frustració i la manca de reconeixement.
"Callback" és una d'aquelles pel·lícules que a partir d'un  pressupost molt auster aconsegueixen encaixar totes les peces de forma coherent i atractiva malgrat passi desapercebuda per les sales a causa d'una manca de bona promoció i distribució. Petites perles que cal agafar al vol i que es consoliden exclusivament pel boca-orella.
Estem davant un thriller psicològic amb un posat greu i torbador que gira al voltant del costat més fosc del somni americà (i ja universal diria jo) en la recerca obsessiva de l'èxit a costa de deixar-hi la pell i cops de colze a tort i a dret. Vaja com "La la Land" en versió tètrica i sense ballaruca.
La trama està centrada en un personatge interpretat per un Martin Bacigalupo (també guionista) que està a una alçada més que notable, capaç de transmetre molts matisos des d'un posat hermètic i sever en la línia que li demana el personatge, un home d'aparença normal que es comporta com un autèntic psicòpata i que ens pot recordar molt a "Taxi driver".
La línea argumental central es complementa perfectament amb dos personatges més que queden ben definits encara que no comptin amb minuts per veure la seva complexitat. El desarrelament, la solitud, la immigració, l'explotació laboral, l'esnobisme cregut o la cara amagada de la feina interpretativa  són complements encertats i ben resolts dins una proposta incomoda i destacada, amb tocs de cinema d'autor i amb un rerefons social impactant. (7/10)