"In the same boat": encarant un futur incert

Veure cinema amb la presència del director sempre és un plaer. Aquesta vegada es tractava de Rudy Gnutti, compositor i director de cinema vivint actualment a Barcelona. Amb la presència de Pere Enciso hem pogut gaudir d'una preestrena estimulant, suggeridora i no mancada de qualitat.
El plantejament de "In the same boat" és prou actual i carregat de raons. L'evolució tecnològica, de la productivitat i de la riquesa a nivell mundial com a fenomen globalitzador imparable en aquesta ocasió va acompanyada d'un atur enquistat i d'una acumulació despietada de capitals en molt poques mans. La solució passa per la redistribució del treball (treballar menys per treballar totes) i de la riquesa en base a una nova fiscalitat i una renda bàsica universal a més a més de mesures correctives d'un consum depredador que a hores d'ara ja s'està cruspint cada any els recursos que produeix un planeta i mig. Estem davant un escenari d'un planeta no sostenible tan des d'un punt de vista ecològic com humà. El documental se centra més en aquest darrer aspecte i ho fa donant la paraula a tota una sèrie de personalitats i pensadors que conformen un visó prou transversal i potent. La renda bàsica, amb totes les seves variants, ja ha deixat de ser un proposta d'una esquerra alternativa quan en el mateix fòrum elitista de Davos s'ha mencionat el fet que potser caldrà una renda bàsica caritativa i condicionada per evitar bosses de pobresa permanents i "perilloses". Hi ha també algunes proves en marxa.
La metàfora del títol és prou clara, dins el mateix planeta hi va tota la humanitat. L'acumulació avariciosa de riquesa no sembla que sigui el camí encertat per aconseguir una felicitat prou digna, el consumisme compulsiu tampoc i la desigualtat obscena menys. El futur és global dins una economia que per primera vegada en la història des de la caiguda del mur de Berlin també ho és. Els instruments de governança globals no hi són i sembla que no haurien de passar per la dictadura de grans corporacions i lobbys. Tampoc sembla una bona solució --que torna a repuntar de forma perillosa-- fer un gir cap a l'exaltació i tancament en la nació-estat i l'obsessió malaltissa per l'enemic extern. El repte el tenim davant i s'ha d'afrontar de forma transversal amb molta difusió pedagògica. Aquest ben realitzat documental és un bon exemple per encetar i cultivar les nostres consciències encara que n'hi hagi algunes que dubto es puguin ni sembrar.