"T2:Trainspotting": sant tornem-hi!

La seqüela d'una peli que s'ha convertit en icònica d'una època i que va suposar un autèntic impacte era molt difícil de superar. Tampoc estem davant d'aquelles segones parts insulses i aprofitades. Recordo haver sortit de la primera realment impactant per la temàtica, per l'atreviment d'unes imatges enganxoses i per un ritme trepidant. Una peli que queda impregnada en una memòria que oblida ràpidament tot allò que no marca la diferència. A més a més s'hi havia d'afegir les interpretacions o la crítica a una hipocresia social que encara arrosseguem. Una obra d'aquelles que es poden definir com a referents i d'una plenitud magnífica.
Vint anys després aquella colla destralera en excés es retroba amb el "traïdor" Renton que torna des del continent desenganyat i sense tenir massa clar que pretén fer. Potser "de turista per la seva infància" o potser vol tancar velles ferides. No podem esperar gran cosa d'aquell que deia "jo vaig triar no triar res". Els problemes ja no són les drogues i la trama se centra molt més en allò que preocupa a la gent que ronda els quaranta. Mentre uns es refugien en una nostàlgia desaforada i un altre vol la venjança al preu que sigui ens queda el consol de l'Spud refugiant-se a empentes i rodolons en l'escriptura i la família alhora que actua amb una certa intel·ligència dins el seu personatge d'aparença esbojarrada.
El ritme i la música continuen sent frenètics i prou impactants per aguantar una tensió mantinguda i ben aconseguida. Les al·lusions al original es converteixen en excessives i massa evidents confirmant una dependència abusiva d'aquella obra mestra dels 90'. La personalitat d'aquesta segona part queda lligada totalment a allò que va significar la primera encara que amb una direcció experta és mantenen aquelles imatges d'enquadrament impossibles, els diàlegs corrosius, la crítica social prou actualitzada i unes interpretacions notables d'una actors ara experts.
Amb una resolució de la trama un pel rebuscada i apressada podreu gaudir d'aquesta meritòria segona gràcies a uns personatges que tornen a la casella de sortida per comprovar que potser encara no han acabat de madurar i que reviure un minut de joventut és un gran plaer que en cap cas et pot retornar al passat. "Trainspotting" ha fet vint anys però s'aferra a la nostàlgia com una paparra. (6,5/10)