"Land of mine (Bajo la arena): memòria i vergonya

Un relat auster i seriós sobre un episodi de vergonyosa i necessària memòria carregat amb tones d'un autèntic humanisme i un antibel·licisme veraç és el que ens presenta aquesta pel·lícula danesa candidata als premis Òscar dins l'apartat de parla no anglesa.
Acabada la IIa Guerra Mundial el destí de milers de presoners alemanys va ser molt divers i motiu encara d'estudi i especulació. Algunes xifres concreten que dins el bàndol aliat van morir més de 60.000 presoners, alguns dels quals ho van fer en grups de  treballs forçats de neteja de mines a tota la costa occidental danesa. Els nostres protagonistes són un grapat d'adolescents i joves al comandament d'un sergent als quals se'ls encarrega netejar una zona concreta de platja.
Tota la trama gira al voltant dels diferents incidents en les tasques encomanades i del procés d'empatia d'un militar vers un grup de joves que no es mostren pas com els soldats diabòlics alemanys de sempre sinó que es tracten com a persones de carn i ossos amb somnis per tornar a casa o que quan pateixen encara criden a la seva mare.
L'encert del director M. Zandvliet és doble. Per una part ens mostra un procés de canvi personal intens, profund i creïble en la figura d'un sergent que a les primeres escenes mostra una ràbia desaforada i venjativa fins arribar a un nivell d'empatia ple de dignitat i comprensió que provoca el desenllaç final. El segon encert és l'equilibri entre els diferents caràcters dels personatges dins de cada bàndol que aconsegueix no caure en el parany arquetípic de sempre.
A una feina de guió d'una eficiència destacable li hem d'afegir una encertada elecció d'una fotografia realista i de línia clara que permet un mínim lluïment del paisatge i fuig d'un estil brut i tèrbol que encomanaria desassossec. El missatge vol ser d'esperança emmarcada en uns fets prou foscos dins la seva complexitat.
Personalment admiro aquests tipus de treballs d'autèntica memòria i no falsa reconciliació que aconsegueixen des de la sobrietat mostrar amb una tensió magnètica i ben estructurada dins un discurs amb una petita espurna de llum que commou dins una barbàrie deshumanitzadora. (7/10)