"Un hombre llamado Ove": motius per viure

Un rondinaire i entranyable Ove, vidu amb els 60 recent complerts i amb una jubilació estrenada no troba motius per continuar en aquest món i es proposa trobar-se ben aviat a l'altre barri amb la seva estimada esposa. Les seves rutines i disputes amb els veïns fa que tingui una imatge d'esquerp i antipàtic tot i que l'arribada d'una família nova servirà de detonador per estovar-lo una mica.
Aquesta pel·lícula Sueca va arribar fins a les portes dels Òscar i ha obtingut alguns premis gràcies a la seva capacitat per commoure penetrant dins les entranyes d'un personatge amb una façana molt repel·lent i amb una voluntat expressa de ser-ho. No troba motiu per complaure a ningú i l'enyorança de la seva estimada Sonja l'ofusca sense miraments. La única manera que tenim d'entendre'l són les reiterades evocacions al seu passat amb unes retrospectives que ens permeten comprendre mínimament com ha pogut arribar a convertir-se en aquesta mena d'ogre. Malgrat tot i a partir del difícil tracte amb els nous veïns començara una progressiva transformació que l'acabaran reconduint. Aquesta conversió és un dels punts forts de la cinta. S'explica de forma creïble i gradual sense caure en aquells canvis sobtats que descol·loquen a tothom. Aquest fet i la perfecta interpretació del protagonista omplen amb molt de pes el costat positiu de la balança. Dins el plat contrari  posaríem l'abús d'unes retrospectives que arriben a convertir-se en molestes i que no acaben de quadrar del tot.
Estem davant una tragicomèdia reconfortant, que aposta clarament pel valor de la comunitat en unes relacions tolerants i integradores i que ens delita amb una barreja ben aconseguida entre comèdia lleugera sumat a un humor negre que dona el contrast just i necessari. (6.5/10)