"Mañana empieza todo": tòpica emotivitat

Estem davant un producte al voltant d'una història emotiva que malgrat arrossegar tots els tòpics més rebregats per tal de tocar totes les fibres sensibles possibles o de l'abús insuportable d'escenes ben resoltes amb un toc de gràcia insuls s'ha de reconèixer que es tracta d'una obra que funciona en el sentit d'enganxar-te mínimament tot i estar premeditadament elaborada per convertir-se en un èxit de taquilla i en un intent frustrat de convertir-se en un faula on el dolor conviu sense estridències amb moments d'alegria i satisfacció.
Us podreu passant la projecció regirant-vos a la cadira per la munió de estereotips que es van enllaçant un darrera l'altre sense massa lligams o per les tones de bones intencions que s'aboquen sense parar. Inesperadament, tot plegat es va obrint camí gràcies a un ritme que no decau i a unes interpretacions prou acceptables, encara que l'Omar Sy es vegi superat clarament per la nena  i per L'altra opció és entrar en el joc, deixar-se portar ficant el mode "diumenge per la tarda".
"Mañana empieza todo" és cinema comercial (ple de publicitat subliminar, per cert) amb un missatge carregat de bones intencions on la trama és veu venir d'un hora lluny. Dit això es mereix destacar que a pesar de tot compleix el propòsit pel qual va ser dissenyada  a base de ritme i entreteniment. No deixa de tenir el seu valor complir amb l'encàrrec encomanat. (4,5/10)