"El otro lado de la esperanza": amarga melangia

Al cinema també es pot experimentar la màgia. La pel·lícula d'Aki Kaurismäk és un bon exemple. També val a dir que per gaudir-la plenament  convé anar-hi amb una certa predisposició juganera i oberta. Deixeu-vos portar i segur que tot fluirà.
Estem davant una història ben actual, quotidiana i universal alhora. Khaled és un refugiat Sirià que arriba a Finlàndia amb la necessitat de treballar. Wikhström un finlandès d'uns 50 anys que dona un gir de 180º a la seva vida i la refà obrint un negoci de restauració. Les línies vitals dels dos personatges s'uniran de forma ben simple i curiosa.
El director amb el seu estil ben particular que ja vam admirar a "Le Havre" aconsegueix el seu propòsit de fer-nos riure i reflexionar tot d'una utilitzant un estil entre minimalista i naïf amb escenes fixes que semblen quadres estàtics, una il·luminació ben contrastada amb colors vius, uns diàlegs ínfims i una música autèntica que apareix amb un protagonisme notable.
La barreja d'emocions serà allò que ens inundarà durant tota la projecció. Escenes d'humor interpretades amb un serietat xocant seguides de moments molt més transcendents amb un comú denominador essencialista i més necessari que mai: un humanisme ferm fonamentat en una solidaritat infinita deixant una espurna d'esperança que s'il·lumina miraculosament entre circumstàncies desoladores. No sabem però si, tal i com diu el mateix director en una entrevista, n'hi quedarà suficient per completar la trilogia que ha promès.
No deixeu passar aquesta comèdia brillant, diferent, absurda i que amaga dins una cobertura de senzillesa infantilitzada un missatge carregat de profundes reflexions, sense cap intenció moralista, al voltant de la fraternitat humana com a element cabdal per la nostra subsistència col·lectiva. (8/10)