"Rosalie Blum": comèdia suggestiva i melancòlica

Qui més qui menys és o ha estat fugitiu en aquesta vida. N'hi ha que ho són a la força per trobar-se a un mateix. La joventut es aquest moment propici. N'hi ha que fuguen d'un passat convuls i molt dolorós. N'hi ha que estan còmodament instal·lats i no saben que ho són. Aquesta és una pel·lícula de vides banals que s'entrellacen en la seva fugida personal.
La vida tranquil·la amb la seva mare i el seu negoci de perruqueria de Vicente en una població rural de França es veu alterada per un petit deja vú  que desencadenarà tota la trama. Està convençut que la dona que acaba de conèixer ja l'ha vist abans i començarà una petita investigació que el traurà de la monotonia quotidiana. Segons diuen les dades, més del 70 % de la població ha tingut en algun moment aquesta sensació de haver experimentat prèviament una vivència nova. Malgrat això el nostre protagonista s'encaparra en saber més de la Rosalie mentre en paral·lel apareix l'Aude per acabar de lligar aquest fantasiós triangle amb un inesperat final feliç.
El valor d'aquesta comèdia i òpera prima de Julien Rappeneau és que fuig de les trillades comèdies franceses "d'èxit rotund de recaptació" i es decanta cap una opció més propera a la màgia dels detalls quotidians en vides insubstancials. El director encerta plenament en un humor sense estridències que s'atansa a l'absurd i que es mostra amb una actitud juganera admirable. Amb un guió que encaixa perfectament i des d'una senzillesa exquisida tot flueix en un vitalisme ordinari i contundent alhora. Alguns aspectes resolutius poden semblar forçats i d'altres un pèl exagerats si ho analitzem amb una mirada racionalista que no pertoca. No deixeu pas que l'escorça cerebral lógica us domini.
Senzilla, humil i màgica. Una experiència íntima que a mi personalment m'ha segrestat amb una proposta peculiar i amb la que m'he identificat en multitud de situacions.
Serà que també soc un fugitiu perseguit per fantasmes impertinents? (7,5/10)