"Bajo el sol": tres relats que et toquen la pell

El director croata Dalibor Matanić ens mostra tres històries d'amor i desamor separades una dècada cadascuna i començant al fatídic any de 1991 quan Jalena i Ivan, ell serbi i ella croata i dins encara d'una Iugoslàvia unida, somien en un futur junts i millor. Estem en període de preguerra quan la intolerància violenta es comença a imposar. Tot es precipitarà de forma tràgica i contundent agreujat encara més si pot ser per uns vincles propis d'una zona rural.
Deu anys després el paisatge ha canviat radicalment amb un despoblament radical on la reconstrucció de la vivenda familiar es converteix en un dolorós retrobament entre forats de metralla, camps erms i silencis aclaparadors que, en qualsevol cas, no impedeixen l'aparició de la passió frenètica d'una Natasha desolada.
Finalment saltem a l'any 2011 amb el retrobament d'en Luka i la Marija. Ell ha emigrat a la ciutat i retorna al poble per motiu d'una festa. Ella subsisteix sense massa esperances amb futur ple d'interrogants. En aquest punt Croàcia ja està "normalitzada" i s'ha produït un abandonament rural d'un jovent carregat de supèrbia que únicament ho veu com un lloc idíl·lic per divertir-se.
Tres històries diferents protagonitzades per la mateixa parella d'actors que retrata de forma vital i basada en les sensacions l'esdevenir d'un paisatge en paral·lel a la d'un país a partir d'unes relacions que arrosseguen el pes, de vegades insuportable, d'un entorn que pot arribar a contaminar de forma brutal una immaculada puresa de sentiments. Una terra i un entramat social que són el nexe d'unió d'aquestes històries plenes de veracitat i cruesa.
Podreu gaudir d'una pel·lícula on s'aconsegueix evocar en tot moment una atmosfera epidèrmica lligada a la llum crepuscular, l'aigua immersiva, la música, el so d'ambient o els silencis suggeridors que s'acaben convertir en el cordó umbilical que t'enganxa a un territori sense possibilitats d'escapatòria tot i que sempre es deixa una porta oberta a l'esperança. (7,5/10)