"Casi leyendas": comèdia encertada i nostàlgica

"Autoreverse" és el nom del grup que va tenir una oportunitat ja fa 25 anys i també  va ser un mecanisme revolucionari dels 90' que et lliurava de la feixuga tasca de donar la volta a la cinta de casset i sonava de forma continuada. La peli rebobina i reuneix de nou el tres membres d'un grup de música per tal de participar en un concurs convocat per una cadena de radio. Tres línies vitals en hores baixes que confluiran per recordar somnis de joventut i música.
Una comèdia que no enganya. Un còctel de nostàlgia perillosament propera al patetisme, edulcorat amb una música que et transporta i t'empeny dins una trama previsible i simple seria la visió més critica de la cinta. En la banda més positiva hi col·locarem unes interpretacions prou dignes i un guió amb un ritme ben acotat amb uns interessants diàlegs entre esbojarrats i corrosius. Els perfils dels tres protagonistes són típics i ben diferenciats per donar cabuda a un ventall ben divers de situacions que animen l'entreteniment de forma prou digna i sense cap més pretensió. Sobren una mica aquells moments en el quals s'intueix alguna voluntat alliçonadora. Són molt pocs però grinyolen en excés.
Potser perquè l'època a la qual evoquen és la de la meva joventut, potser perquè la música a mi m'enganxa de seguida o potser perquè la ironia que s'aboca em pot resultar perfectament propera, el cert és que vaig sortir de la sala amb l'ànim totalment diferent al de la darrera entrada de "Lady Macbeth". Potser necessitava una comèdia lleugera i entretinguda. (6.5/10)