"Clash": claustrofòbia i tensió

Si et diuen que una pel·lícula transcorre en la seva totalitat dins una furgoneta de detinguts per la policia el primer que et preguntes és de quina manera se'n sortirà el director i guionista per mantenir una mínima tensió sense caure en la teatralitat ensopida. Doncs se'n surten amb nota a més a més d'aconseguir un retrat perfectament vàlid i complex de la societat egípcia durant els disturbis del 2013. Fent una mica de memòria històrica podem recordar el 2011 quan les revoltes provoquen la destitució de H. Mubarak després de 30 anys de presidència. Les eleccions de 2012 proclamen president al líder dels Germans Musulmans. Un any després molts egipcis es revolten contra el president electe que és destituït pels militars. El dia que vivim dins aquest furgó correspon a un moment en que la societat civil està confrontada entre els que fan costat als Germans Musulmants i els partidaris de l'exercit.
La diversitat dels personatges que resten dins aquest espai reduït permet veure fins a quin grau d'enfrontament s'havia arribat. Les possibilitats de reconciliació són impossibles tot i que el fet d'estar confinats en aquest espai provoca situacions d'una mínima fraternitat (un innocent i ben trobat joc de tres en ratlla per exemple) que s'escapcen de forma brutal quan s'han de marcar les fronteres. La ferida és molt profunda i el perfil psicològic de cada personatge queda reduït al màxim dins una imperiosa necessitat d'estar en un bàndol o un altre. No hi ha terme mig en una societat binària que no permet la subtilesa.
En aquest ambient afloren les parts més instintives de la naturalesa humana dins una atmosfera claustrofòbica a la recerca de sensacions i percepcions associades. L'egoisme sense sentit, l'afany de poder, el bloqueig de l'empatia a favor de la tribu, la massa borregada darrera d'una soflama violenta, l'arbitrarietat,... Un guió i un muntatge impecables permeten fer-nos partíceps de tot plegat amb un dinamisme i una tensió penetrants.
El director Mohamed Diab aconsegueix evitar els perills de caure en una soflama més i fa un retrat ajustat de la situació de la societat (inclosa la mateixa policia i les seves pors) dins el caos en un crescendo magistral per acabar en una apoteosi de color i de tensió que li donen a la cinta una qualitat dramàtica notable. (7/10)