"Fargo III" (TV): i segueix enganxant!

Aquesta vegada l'acció està centrada en el germans Stussy (els dos perfectament interpretats per Ewan McGregor) enfrontats des de la infància per una d'aquelles xorrades que fa que els germans s'enemistin. Un es dedica a fer de policia de llibertat condicional mentre l'altre és un empresari d'èxit a càrrec d'una companyia que gestiona pàrquings. Tal i com marca la fórmula Fargo al primer episodi es produeix un assassinat que serà el detonant de tota l'acció on apareixeran misteriosos mafiosos amb la intervenció d'una dona policia càndida i protagonista acompanyada de tota una sèrie de personatges aclaparats i a remolc d'un seguit d'esdeveniments que s'encadenen de forma esbojarrada.
Un esquema que es repeteix, uns paisatges nevats i gelats que ja coneixem i uns personatges entre ambigus i esperpèntics. Tot igual però amb un atractiu especial que fa que no t'importi gens la repetició d'una estructura i una atmosfera que ja estaven presents a la pel·lícula. La veritat és que sembla que han trobat la poció màgica i saben repetir sense avorrir en cap moment.
Un guió ple de frases grandiloqüents i insòlites que escoltades en un altra sèrie et semblarien inadequades i fora de lloc en boca d'uns personatges que es mouen entre els límits  de la extravagància i la proximitat quotidiana. Una càmera que es mou el just, amb uns enquadraments perfectes i juganera amb les subdivisions. Una música que ens reforça una tensió dramàtica entre la ironia i el sarcasme sense superar els límits que ja suposarien un excés rebutjable. Unes pistes i detalls que es recreen amb l'engany i la burla quant tot passa a partir d'unes enginyoses casualitats amb una "investigació policial" que és d'una ineptitud extravagant.
Deixo un apartat per la nostra protagonista policia interpretada per una Carrie Coon esplèndida que apunta a premis. Realment és l'únic personatge que ens podem prendre en serio, que toca de peus a terra i que transmet una autèntica i meravellosa actitud vital: empatia, equilibri, responsabilitat i raciocini. Perfil difícil de lligar i destacar en mig de tanta excentricitat.
Tot plegat conforma un conjunt que t'entabana i et sedueix sense que sàpigues massa el perquè malgrat el teu cervell més racional t'estigui recordant contínuament que tot allò és una monumental estupidesa. Benvinguda sigui per matar el tedi de la migdiada i per engrandir encara més el món de l'entreteniment. (8.5/10)