"Testigo": interessant thriller polític

La part inicial de la cinta és impactant i enigmàtica. Ens amaga més que ens mostra i ho deixa tot obert per un personatge anònim, solitari, meticulós, amb problemes ja superats amb l'alcohol i a l'atur. Els problemes econòmics i la necessitat de sentir-se ocupat l'aboquen a acceptat una feina estranya que consisteix en transcriure de forma literal unes cintes d'àudio que li van arribant cada dia en un pis aïllat de tot. Poc a poc es va enredant dins un complot polític que d'entrada sembla no entendre.
L'evolució d'un personatge anodí --amb una metàl·lica i bona interpretació de F. Cluzet-- que poc a poc se'n va donant compte del fangar en el qual ha caigut i la necessitat d'aprendre a deixar enrrere la docilitat per passar a desobeir per qüestions de pura supervivència és la part més interessant i aconseguida de la cinta. També podem destacar l'exercici d'estil que fa el director novell a l'hora de buscar cada enquadrament amb una clara al·lusió al cinema francès de suspens dels anys 70.
El director aconsegueix fer-nos partícips de moments asfixiants i claustrofòbics amb alguna sorpresa delirant i absurda inclosa però tot es mostra sense massa lligams narratius alhora que la part més humana i tendra del personatge queda deslluïda amb una relació que no acaba de fer el pes.
La barreja que es pretén fer entre l'entelèquia que viu el nostre protagonista i el seu costat més humà en les seves relacions personals no acaba de quallar i tot plegat ens deixa una mica amb aquell regust del que podria haver estat i per molt poc no s'acaba d'aconseguir. (6/10)