"Broken": realisme a raig

Podria acabar aquesta entrada redreçant-vos a la crítica que ha escrit Toni de la Torre a la revista el Temps i llestos. Intento aportar alguna cosa més, a veure si me'n surto.
Sean Bean interpreta al mossèn Michael d'un barri perifèric del nord d'Anglaterra. D'entrada sabrem que ell mateix arrossega un antic trauma que anirà desvetllant al llarg de la sèrie i que és l'encarregat de mantenir una certa intriga. Els sis capítols que la conformen presenten històries independents sobre diferents problemàtiques de feligresos i veïns de la seva parròquia convertint la seva figura en el fil conductors de tot plegat. Cada relat ens mostra amb detalls, contundència i credibilitat una situació conflictiva. Cadascuna de les tessitures que es presenten suposen un repte que posa en tensió l'ortodòxia ordinària que ha de complir la seva figura.
Encara que el realisme cru de la sèrie et deixa ben desconcertat, tot plegat et commou amb el seu profund humanisme que es  desprèn en la majoria d'escenes i relats. Un humanisme comunitari i fraternal que es configura com una de les poques sortides que es pot trobar en qualsevol dels plantejaments. Els diàlegs descarnats i sincers producte d'un treball minuciós de guió estan carregats d'intenció i, tot i que sembla que perden una mica d'espontaneïtat, les interpretacions notables de tot el grup li donen, finalment,  un llustre de qualitat i de força a fregar de l'excel·lència.
El personatge del mossèn és intens i penetrant sense caure mai en tòpics ni heroïcitats exagerades. Un personatge carregat d'imperfeccions, records que l'angoixen i amb conductes discutibles que, com qualsevol mortal, ha de rectificar.
Si us agraden aquells productes britànics ben realitzats, amb guions molt ben elaborats i amb interpretacions ponderades dins unes quantes històries de realisme social contundent i necessari no us la podeu perdre. (8/10)