"Júlia ist": sensacions filmades

Aquesta cinta ens deixa clar que quan volem expressar emocions el millor que es pot fer és començar per un mateix amb la sinceritat per bandera.
La directora Elena Martín (l'actriu protagonista de "les amigues de l'Àgata") aconsegueix transmetre perfectament el seu univers interior a partir d'una vivència especial i iniciàtica en la qual ella madura com a persona i trenca mínimament amb el seu entorn acomodat de família i parella. Un Erasmus qualsevol d'un curs de durada se'ns presenta amb una mirada íntima i sincera amb un estilisme indie que ens transporta perfectament dins unes percepcions convulses que s'afronten, perquè no dir-ho?, d'una forma ben egoista. Una adolescent entrada en edat que vol descobrir alguna cosa més enllà del que ha tingut generosament al seu abast. Una actitud que té el seu preu i que es materialitza clarament en la darrera escena de la pel·lícula.
L'Elena no pretén en cap moment, i fa molt bé, alliçonar-nos sobre els camins adequats o no. Ens mostra en la seva plenitud i de forma autobiogràfica el conflicte vital que ens impulsa a buscar més enllà, d'explorar per un mateix i de forma autònoma el món dins el qual no disposo de la protecció blindada del meu entorn. Podem confirmar que aquest tipus d'experiència és la cerimònia iniciàtica d'un sector social que encara lluny de poder emancipar-se necessita autoafirmar-se alhora que troba la seva identitat. La protagonista no es perfecta ni pretén ser-ho, està carregada de dubtes i encerta plenament en deixar-los emergir sense massa autocensura.
I com s'aconseguix transmetre tot això sense córrer el perill de caure en aquell tòpic de ser una cinta on "no passa res" i ens deixi indiferents perquè "no hi hem entrat"?. Doncs amb una càmera que evoca el que necessita el moment: desenfoca amb el neguit, es mou quan hi ha inquietud i busca a la protagonista de forma compulsiva. També ajuda un guió i un muntatge ben estructurats i amb una feina immensa al darrera. La música entra en els moments àlgids per emfatitzar en l'emoció. I, finalment, una interpretació d'una naturalitat creïble que ens enganxa encara més al personatge de la Júlia.
Una pel·lícula que es mou entre l'espontaneïtat i la vivència amb una veracitat propera a un diari íntim cinematogràfic a partir d'una estudiant d'Erasmus en conflicte. (7/10)