"Su mejor história": ficcions per a temps difícils

Al Londres de la Segona Guerra Mundial es posa en funcionament un departament de propaganda especialment dirigit a destacar heroïcitats ben triades. Aquests temps de guerra signifiquen una oportunitat per tal que les dones es poguessin incorporar al món laboral i empoderar-se de les seves feines per mèrits propis. Catrin és una d'aquestes dones, la qual,  a partir de la redacció de "xerrameques",  arriba a ser guionista d'una producció destinada a millorar els ànims d'una població intimidada per les bombes. Una oportunitat que no desaprofita encara que hagi de lliurar una autèntica "guerra" amb els seus companys mascles.
La directora Lone Scherfig no em va acabar de fer el pes a "An educations" tot i que sí  que ho va fer el seu to i les seves maneres. Animat per  això i per alguna altra recomanació,  entro a la sala per gaudir d'una producció anglesa fidel als seus estàndards d'equilibri i bon ofici.  La directora és d'origen suec i això li dona una mirada externa que l'ajuda a convertir una història clàssica en una barreja interessant de drama, comèdia, talent i tendresa. Tot és molt previsible dins la línia narrativa però... quina habilitat alhora d'abordar el com es desenvolupa tot plegat!.  Els excessos es desterren encertadament per centrar-nos en el dia a dia d'un grup de personatges que lluiten per uns ideals alhora que intenten que la seva convivència sigui el més agradable possible. I aquí entra en joc l'enginy, la cordialitat i l'actitud juganera de gestos i paraules per tal que l'amargor només aparegui puntualment. I per transmetre tot això, a banda d'un bon guió que ho permet, ens trobem un grup interpretatiu que aconsegueix fer de la subtilesa i el detall una virtut incontestable. Amb una notable Gemma Artenton com a protagonista voldria destacar al veterà incombustible Bill Nighy. Hi ha una llarga escena de plors i consol entre els dos al final de la pel·lícula que es podria posar com a exemple a qualsevol escola dramàtica.
Un altre aspecte que afegeix interès és la visió del món del cinema com una maquinària per crear somnis amb una realitat interna ben característica i peculiar. Una forma ben trobada --amb una escena final commovedora i eloqüent-- per fer-nos arribar un missatge clar al voltant dels límits entre realitat i ficció amb la imperiosa necessitat d'edulcorar una mica la primera amb tot allò que està a les nostres mans molt més enllà de considerar el cinema només com una evasió o una fugida covarda.
Una peculiar british film que es converteix en un apassionat homenatge al món del cinema, a un feminisme sense militància, a l'enginyosa cordialitat en temps amargs i als herois quotidians allunyats de les estridències.(7/10)